BANC DE RECURSOS I BONES PRÀCTIQUES en compra pública responsable

Guies d’ajuntaments socis de la XMESS

Document de 42 pàgines estructurat en els apartats següents: introducció, consideracions segons el tipus de contracte, proposta de mesures socials i contractació reservada. Fa èmfasi en la conveniència d’incloure criteris socials a l’objecte del contracte, partint que la compra pública ha de considerar tots els factors que intervenen en l’oferta: factors ambientals de la producció, comercialització i reciclatge o destrucció, així com les condicions socials i laborals del procés productiu i d’execució. Amplia l’abast de la contractació pública social al “conjunt d’entitats amb participació majoritària municipal que componen el seu grup municipal”. Estableix que, en els contractes de serveis a les persones, la millor oferta no es pot fonamentar en el preu més baix, sinó que han de prevaldre la qualitat i el bon servei a les persones destinatàries.

Així mateix, en els contractes en què les retribucions del personal que executa el contracte siguin determinants del cost total, el criteri d’adjudicació que valori el peu tindrà una ponderació màxima del 35% de la puntuació total. També preveu que es pugui requerir un informe a l’òrgan de representació de les persones treballadores o d’una organització representativa a fi de verificar l’adequació de l’oferta als costos salarials.

Inclou un model de clàusula de subcontractació d’empreses d’economia social. Proposa com a criteri possible d’execució del contracte contractar “persones participants en programes municipals d’inserció sociolaboral per a col·lectius en risc d’exclusió o amb dificultats especials”. Finalment, proposa clàusules en favor de la igualtat de gènere i èr garantir els drets de les persones LGTBI.

guia contractacio publica bcn

Barcelona Activa, de l’Ajuntament de Barcelona, ha creat aquest cercador d’entitats de l’economia social per afavorir la compra pública responsable. L’eina beu directament dels registres oficials i d’entitats representatives de l’àmbit. Per tant, les entitats que cobreix el cercador s’ajusten a la definició legal d’empresa d’economia social segons la Llei estatal 5/2011, de 29 de març, si bé el directori incorpora també altres valoracions com ara l’afiliació d’aquestes empreses a les entitats representatives de l’àmbit. L’oferta està classificada per sectors d’activitat i formes jurídiques.

XMESS_directori empreses economia social

Aquest protocol, aprovat el 2013, se centra a promoure la reserva de contractes i la inclusió en els plecs de contractació de clàusules socials. En els dos casos l’objectiu és afavorir la contractació de persones aturades de llarga durada i en situacions de vulnerabilitat: dones víctimes de la violència masclista, joves procedents d’institucions de protecció de menors, persones en risc d’exclusió per condicions laborals precàries o pobresa, etc.

El protocol regula els tipus de contractes susceptibles de reserva a centres especials de treball, empreses d’inserció i entitats sense afany lucre dedicades a la inclusió laboral o social, així com la seva quantia mínima: un 4% del capítol 2 del pressupost aprovat (amb un mínim d’1.740.000 €).

També estableix que, en els contractes de serveis superiors als 65.000 € anuals, l’empresa haurà de destinar com a mínim un 5% de llocs de treball sobre el total de la plantilla que executarà el contracte a persones amb dificultats d’inserció laboral. El Servei Municipal d’Ocupació i els Serveis Socials de l’Ajuntament col·laboraran amb l’empresa a fer una preselecció d’aquests treballadors/es. Un sistema similar s’estipula també per als contractes d’obra i concessió d’obra pública iguals o superiors a 250.000 €.

Per últim, es crea una comissió per la contractació responsable, formada per representants dels grups municipals, el tercer sector, les patronals, els sindicats i personal tècnic de l’Ajuntament.

Aquesta guia s’estructura en tres parts. La primera versa sobre els aspectes que cal tenir en compte en la inclusió de clàusules socials segons sigui la fase del procediment. La segona proposa clàusules socials en funció de la fase i també de la temàtica. La tercera respon a preguntes que ens fem sovint sobre la contractació pública responsable.

Es tracta d’una guia clara i pràctica. Hi trobarem una àmplia tipologia de clàusules socials. Destaquen les clàusules dedicades a la subcontractació d’empreses socials i/o cooperatives i, sobretot, d’altres relacionades amb el foment de l’economia social i solidària. D’acord amb això, es poden concedir punts a les entitats licitadores que es comprometin a executar o prestar el contracte sota criteris de l’economia social i solidària: equitat, cooperació, manca d’ànim de lucre, compromís amb l’entorn, ús de les finances ètiques, execució de la prestació contractual sota criteris d’horitzontalitat i participació en la gestió i la presa de decisions, presentació d’una auditoria social, etc.

Guia clàusules socials Manlleu_XMESS

Destaquem d’aquesta guia que desenvolupa de manera notable els mecanismes per acreditar i controlar el compliment de les clàusules socials. També incorpora un conjunt de mesures per facilitar l’accés de les pimes a la contractació: divisió en lots, proporcionalitat en els nivells de capacitació i requisits financers, etc.

Pel que fa a les condicions laborals de les treballadores i treballadors que executin el contracte, la Guia estipula que, quan la mà d’obra sigui un component essencial del contracte, l’oferta econòmica no superarà el 60% dels criteris a valorar, i caldrà vetllar perquè les retribucions brutes dels treballadors inclosos en el contracte o la concessió siguin com a mínim de 14.000 € anuals en contractes a temps complet.

Document de 25 pàgines, estructurat en els apartats següents: introducció, concepte de clàusula social, inclusió de clàusules contractuals de caràcter social en les diferents fases del procediment, clàusules com a causa específica de resolució, clàusules relatives a la subcontractació, reserva social de contractes i incorporació de les clàusules als contractes municipals.

Llista una quinzena de clàusules socials d’inclusió obligatòria en tots els contractes. Conté també una llarga relació de possibles clàusules a incloure en les fases d’adjudicació i d’execució. Incorpora interessants clàusules per a l’ocupació de qualitat. Conté molta informació sobre el clausulat relatiu a la subcontractació, així com a la reserva social de contractes.

Guia eminentment pràctica que descriu les clàusules que es poden aplicar en cada fase del procés de licitació, classificades d’acord amb el seu caràcter social, mediambiental o ètic i d’igualtat, i agrupades per blocs per poder identificar-les i triar-les millor. Entre aquestes clàusules ressaltem que es podrà valorar que l’empresa licitadora compti amb dipòsits, finançament o bé treballi amb operadors de banca ètica, que tingui i apliqui un codi d’ètica o bon govern, que es destini a l’execució del contracte un nombre més elevat de dones en aquells sectors amb un índex menor d’ocupació femenina, o que l’empresa licitadora contracti una part de les persones que hauran d’executar-lo entre les que figuren inscrites en programes d’inserció laboral de l’Ajuntament.

Aquesta guia incorpora tota mena de clàusules socials en les diferents fases del procés de licitació; destaquem les d’igualtat de gènere i de contractació de persones aturades vinculades al servei d’ocupació municipal. D’altra banda, estableix que, en la fase de licitació, les clàusules socials puntuïn entre un 20 i un 45% del total del percentatge d’adjudicació. S’ha de remarcar també la creació d’una Comissió per la Contractació Responsable, formada per un/a representant de cadascun dels grups municipals, de l’economia social, de les patronals, dels sindicats, així com del personal tècnic de l’Ajuntament. Aquesta comissió ha de redactar anualment un pla de contractació socialment responsable i sostenible, que s’eleva al Ple per a la seva aprovació, i vetllar pel seu compliment.

L’objectiu d’aquesta guia metodològica és facilitar la implantació de clàusules socials en la contractació pública. L’esquema del document està ideat per facilitar al màxim aquesta tasca al personal tècnic municipal; per això ve a ser com un catàleg d’opcions sobre clàusules que es poden encabir en cada plec particular. La tècnica o el tècnic hi trobaran una redacció literal del model de clàusula que convé incorporar a la licitació, la manera d’acreditar-ne el compliment, els avantatges socials, ambientals i econòmics que pot reportar, així com el procés operatiu o tècnic necessari per dur-la a terme.

Es tracta d’un document breu que va servir per assentar les bases per a l’execució del pressupost municipal del 2016. El seu objectiu era establir mesures i directrius perquè els òrgans de contractació de l’Ajuntament de Terrassa i les empreses i entitats vinculades o dependents incloguessin clàusules i criteris socials en els processos de contractació. La instrucció obligava a introduir clàusules i criteris socials, i considerava com a entitats beneficiàries els centres especials de treball, les empreses d’inserció, les entitats sense ànim de lucre que tinguessin com a finalitat la integració sociolaboral i les cooperatives.

La instrucció incloïa una llista indicativa dels contractes susceptibles de ser reservats i fixava una quantia de la reserva social per al 2016. A més, establia criteris i clàusules socials diverses (minimització de residus i eficiència energètica, igualtat de gènere, comerç just, inserció sociolaboral) com a capacitat tècnica del licitadors (“solvència social”), com a criteri de valoració, condicions d’execució, i finalment definia un sistema per verificar el compliment de les clàusules.

Com bé diu el títol, es tracta d’una guia pràctica. Abunden les clàusules socials que es podrien copiar literalment a l’hora de fer una licitació. El document inclou una llista d’enllaços d’interès a webs de contractació responsable i entitats representatives de l’ESS. Així mateix, als redactors de plecs de licitacions se’ls ofereix el suport dels membres de la Comissió per la Compra i la Contractació Pública Responsable (CCCPR), del Departament de Contractació o de la unitat de RSC.

Entre els criteris de valoració trobem, a part dels habituals, l’adaptació del contracte al territori i la identitat local; la col·laboració i relació amb les entitats i serveis de l’entorn que puguin estar relacionats amb l’objecte del contracte; l’ús de productes de comerç just i de roba neta, demostrat amb algun dels sistemes reconeguts internacionalment; el fet que l’empresa licitadora treballi amb operadors de banca ètica, que disposi d’un codi d’ètica o es comprometi redactar-lo, les comunicacions en català, etc.

Guies d’altres ajuntaments

Aquestes instruccions destaquen per la seva preocupació per millorar les condicions laborals de les persones que treballen en serveis externalitzats de l’Ajuntament i, més encara, a afavorir la contractació de persones aturades de la mateixa localitat.

Per exemple, en els contractes l’objecte contractual dels quals sigui la inserció sociolaboral s’establirà “l’obligació d’ocupar entre la plantilla que executarà el contracte un percentatge, entre el 30% i el 50%, de persones en situació o risc d’exclusió social segons els perfils assenyalats a la Llei 44/2007, d’empreses d’inserció, tenint preferència les que procedeixin dels programes d’incorporació i acompanyament laboral de l’Ajuntament d’Avilés”. Una cosa similar es fa en els contractes que tenen com a objecte la creació d’ocupació per a persones amb dificultats d’accés al mercat laboral.

També, en aquells sectors d’activitat on no existeix subrepresentació de dones, la clàusula per afavorir la igualtat de gènere consisteix en donar 10 punts a l’empresa que es comprometi a contractar per a l’execució del contracte un major nombre de dones en llocs de responsabilitat. Per últim, valora fins a 25 punts la millora de les condicions laborals i salarials, i la contractació indefinida.

Aquesta guia sobresurt perquè la informació que ens proporciona està organitzada d’una manera molt clara. Consta de dues parts. La primera relaciona els objectius socials, ètics i ambientals de l’Ajuntament de Granollers que inclourà en la contractació pública. A més, detalla la manera de controlar-ne el compliment: supervisió periòdica de les obligacions socials, ètiques i ambientals a cura del personal responsable del contracte, presentació per l’empresa adjudicatària d’un informe relatiu al compliment de les clàusules al final del contracte, seguiment de la comissió de treball creada per impulsar la contractació pública responsable, etc.

La segona part consta, sobretot, de dues graelles, una sobre els criteris socials, ètics i ambientals obligatoris, i una altra sobre els voluntaris. Cada graella indica el tipus de criteri social, ètic o ambiental a què fa referència, en quines accions es concreta, la fase contractual en què s’ha d’incorporar o es pot incorporar, i el tipus de contracte en què s’aplica.

XMESS_guia contractació pública responsable granollers

La Instrucció recull un seguit de clàusules socials de caràcter obligatori i d’altres de caràcter facultatiu, i en regula la incorporació segons les diferents fases del contracte. També preveu les modalitats per controlar l’execució d’aquestes clàusules, els criteris d’adjudicació que es poden incloure, criteris d’adjudicació objectius per valorar l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment de les condicions laborals, així com condicions especials d’execució relacionades amb el manteniment del nombre de persones treballadores i de les condicions laborals durant l’execució. Així mateix, possibilita valorar la qualitat social de les propostes presentades pels licitadors d’acord amb criteris com l’aplicació de metodologies i mecanismes de participació amb les persones o agents implicats, la coordinació i complementarietat amb entitats públiques o privades i amb xarxes de treball o agrupacions d’entitats sobre la matèria objecte del contracte durant el període d’execució, el nombre de persones voluntàries que col·laboraran en l’execució, l’adaptació del contingut del contracte al territori i a la identitat local i sociocultural, i les accions de transferència de coneixement i sensibilització. Per últim, destaca la inclusió de models d’informe sobre l’impacte de gènere i conciliació corresponsable.

Instrucció per implantar clàusules ètiques en la contractació pública de l’Ajuntament de Madrid i organismes dependents: comerç just, productes quilòmetre zero o producte local per minimitzar l’impacte en gasos d’efecte hivernacle, transparència i justícia fiscal (tributació d’ingressos o beneficis procedents del contracte públic que siguin íntegrament declarats i tributats a l’Estat espanyol mentre es prohibeix de manera expressa la utilització de domicilis en països inclosos en paradisos fiscals establerts per l’OCDE, directament o a través d’empreses filials), etc.

Completíssim document (90 pàgines), que comença amb un paràgraf que és tota una declaració de principis: “S’assumeix com a propi el deure d’incorporar criteris socials i ambientals en tota la contractació pública municipal de manera transversal i preceptiva”. És a dir, ens trobem amb una instrucció i una guia de les més avançades aprovades fins ara, possiblement també perquè és de les més recents. És mostra d’això que aconselli incorporar clàusules socials també en la contractació de serveis financers o línies de crèdit, concessions sobre béns de domini públic i explotació de béns patrimonials, entre altres, o que, emparant-se en la Llei foral de contractació pública, obri la possibilitat que les activitats culturals, festives, artístiques, esportives o de difusió del folklore puguin ser gestionades per entitats sense ànim de lucre; que estipuli que almenys un 1% de l’import dels contractes de l’àmbit social sigui reservat a empreses i entitats de l’ESS sense ànim de lucre, o que fomenti les consultes preliminars de mercat a empreses, ONG especialitzades, col·legis professionals i persones expertes. A més, cada clàusula social va acompanyada d’un verificador per garantir que s’ha complert i d’un mesurador de l’impacte social que té.

Guía contratación pública responsable Ayuntamiento Pamplona_XMESS

Aquest document de 22 pàgines estableix que, en els contractes de serveis, quan l’oferta econòmica es refereixi al preu/hora, la seva valoració no podrà ser superior a un 40% del total del valor dels criteris d’adjudicació. A més, l’òrgan de contractació reservarà un mínim d’un 20% de punts a criteris d’adjudicació de caràcter social. Llista els criteris que s’han d’incloure en tots els contractes: millores en les condicions d’accessibilitat, millores dels recursos humans dedicats a l’execució del contracte… Relaciona també una sèrie de productes i serveis per licitar en què obligatòriament s’hauran d’introduir criteris mediambientals (vehicles, mobiliari, productes de neteja, manteniment de zones verdes, transport, infraestructures…).

Document de 51 pàgines estructurat en els apartats següents: exposició de motius, disposicions generals (objectiu i àmbit d’aplicació, Pla de compra i contractació socialment responsable i sostenible, nínxols de mercat protegits, pla d’implantació, i avaluació i seguiment), fase de preparació, fase d’adjudicació, fase d’execució i annexos (col·lectius prioritaris, materials de suport per a la compra i contractació pública verda o ecològica, etc.).

Estableix l’obligació d’incorporar clàusules per als grans contractes. Si excepcionalment no es fa, aleshores cal redactar un informe d’excepció justificatiu.
La Junta de Govern Local ha d’aprovar cada any un Pla de Contractació i Compra socialment responsable i sostenible i fixar objectius qualitatius i quantitatius, metes a curt termini per a determinats grups de productes, serveis i obres, i indicadors.

Es crea una Comissió Tècnica encarregada d’impulsar la implantació de la instrucció, fer seguiment i avaluar el seu compliment.

XMESS_ Guia contractació pública resoinsable Vitoria Gasteiz

Plecs de licitacions d’ajuntaments de la XMESS

Plecs de licitacions d’altres ajuntaments

L’objecte del contracte és “el servei de conservació, manteniment i neteja de zones verdes en el municipi d’Avilès, incorporant criteris socials de creació i qualitat en el treball, d’acord amb la manera com es defineix en els Plecs de Condicions Tècniques que formen part integrant d’aquest Plec de Condicions”.

Destaquem que el pressupost de licitació és fix. L’Ajuntament fixa una quantitat i, tot seguit, indica: “En aquest contracte, el preu NO és criteri d’adjudicació i és l’assenyalat en el paràgraf anterior, sense que els licitadors el puguin modificar a la baixa.” (La negreta i la majúscula són seves).
De manera que els criteris de valoració són: instal·lacions, vehicles i maquinària i altres mitjans (fins a 30 punts); plantilla (fins a 30 punts); polítiques de qualitat social i inserció sociolaboral (fins a 20 punts); tractaments proposats per categories (fins a 20 punts).

En l’apartat sobre les polítiques de qualitat social i inserció sociolaboral, l’empresa licitadora ha d’indicar el percentatge d’hores en l’execució del contracte que, com a mínim, executaran persones amb discapacitat, la quantitat de contractes indefinits que farà entre el personal destinat a l’execució del contracte i el “percentatge de persones amb dificultats d’accés al mercat laboral, al qual l’empresa licitadora es compromet en el supòsit de noves contractacions, baixes o substitucions. En aquest supòsit tindran preferència les persones que provinguin de programes d’incorporació i acompanyament laboral de l’Ajuntament d’Avilés”.

L’Ajuntament de Gijón inclou com a obligació essencial dels contractes públics el compliment amb els deu principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides en matèria de drets humans, treball i medi ambient. Aquest pacte, doncs, esdevé un element primordial de la prestació i incomplir-lo, una causa de resolució del contracte.

Altres documents d’interès

La Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES) ha editat aquesta valuosíssima guia, escrita per Santiago Lesmes. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les possibilitats que ofereix la Llei 9/2017 de contractes del sector públic per introduir clàusules socials i fomentar la contractació pública de les entitats de l’economia social. La Guia està enfocada des de la perspectiva de l’economia social, la informació s’organitza en una estructura molt pràctica i el llenguatge és clar i directe. Explica i analitza la normativa existent, ofereix propostes de clàusules, acompanyades del sistema per verificar i controlar el seu compliment, i reprodueix exemples i bones pràctiques. També resol dubtes que acostuma a suscitar la llei i a desfer malentesos (per exemple, que no es poden fer contractes reservats en segons quin sector d’activitat), i a més fa recomanacions (per exemple, de fórmula de càlcul per a l’assignació de punts pel preu de licitació).

Guia Cepes

Probablement aquest sigui un dels primers documents d’explicació i promoció de la compra pública responsable a casa nostra. Publicat el 2007, tres anys després que la Directiva europea 2004/18/CE fixés un entorn marc per a la translació a les legislacions estatals dels països membres de la UE de procediments per a la introducció de clàusules socials en les compres públiques.

Es tracta d’un document desfasat pel que fa al marc legal, però encara plenament vigent quant a entendre el valor d’aplicar la contractació i la compra pública responsable. El text, de vint pàgines, és molt pedagògic i està farcit de llistes de criteris, recomanacions i casos pràctics.

Guia Copevo_XMESS

L’objectiu d’aquesta guia és incorporar la perspectiva de gènere i incloure clàusules d’igualtat en els contractes públics a fi d’eradicar situacions de discriminació de gènere en l’àmbit laboral. Vol facilitar el compliment de l’article 10 de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que estableix que les administracions públiques han de promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes en el mercat laboral incorporant la perspectiva de gènere en les ofertes de contractació pública. La guia consta de set apartats: introducció; què és la perspectiva de gènere; contractació pública socialment responsable: clàusules per a la igualtat efectiva de dones i homes; obligacions de les empreses licitadores i adjudicatàries; la perspectiva de gènere als plecs de clàusules de contractació; en quines fases del procés de contractació podem incloure les clàusules d’igualtat de gènere?, i el control del compliment de les clàusules de perspectiva de gènere.

Aquesta guia ha estat elaborada per ALLEM, DINCAT Associació Empresarial d’Economia Social, AMMFEINA i el Clúster Créixer, i ha comptat amb el suport expert i l’assessorament jurídic de Santiago Lesmes. El seu objectiu és promoure una contractació pública que generi més i millors oportunitats d’inclusió laboral de les persones amb discapacitat amb especials dificultats per mitjà de la contractació. La guia aporta una dada rellevant: per cada euro invertit per les administracions públiques, els CET d’iniciativa social sense afany de lucre retornen a la societat entre 3,66 i 4,49 €.

El treball apunta quatre vies per aconseguir-ho: la contractació interna a la mateixa administració, la promoció perquè les empreses privades compleixin amb la quota de reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat i vagin més enllà de les seves obligacions, l’estímul a la contractació i la compra a centres especials de treball (CET), i la inclusió de clàusules socials i altres criteris de contractació pública responsable adreçada a contractar serveis amb CET. En aquesta guia, a més de l’explicació de les clàusules socials d’aquesta classe que es poden utilitzar en les diferents fases del procés de licitació, ofereix un model de plecs tipus que incorporen clàusules per contractar serveis a CET i un model d’ordenances tipus de clàusules socials per fomentar la inclusió laboral de persones amb discapacitat amb especials dificultats.

Es tracta d’una guia fàcil i completa per aplicar la diligència deguda i la rendició de comptes en matèria de drets humans en els contractes públics de material informàtic. És útil tant per als contractistes com per als òrgans de contractació, perquè explica pas a pas quines són les tasques de les dues parts segons les condicions d’Electronics Watch i altres estàndards similars per millorar les condicions laborals de les fàbriques que produeixen béns per a les administracions públiques. Els contractistes han d’assolir els resultats que depenen directament d’ells i demostrar que exerceixen la diligència deguda de manera efectiva per aconseguir altres resultats. Es tracta d’un tipus de diligència deguda efectiva i demostrable, de manera que millora els actuals instruments internacionals de lleis no vinculants. La guia també aporta una visió general del context jurídic sobre el qual se sustenta la inclusió i l’execució d’aquestes condicions.

Guia Electronic Watch_XMESS

El document vol ser un catàleg d’orientacions i pautes a seguir en la tramitació dels expedients de contractació, dirigit tant als òrgans contractants com al conjunt d’operadors econòmics que participen en les licitacions. És el resultat d’un procés de treball compartit entre associacions empresarials, sindicats, col·legis professionals i Tercer Sector Social amb l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya.

El codi incorpora per primera vegada elements clau per garantir la qualitat i sostenibilitat dels serveis, com són el respecte per les condicions laborals dels professionals implicats i una referència explícita a les condicions pactades en els convenis sectorials corresponents en cada cas; la limitació explícita de les millores contractuals, especialment les consistents, directament o indirectament, a hores de servei sense cost; la recomanació que el pes de preu no superi el 40% i que la fórmula per valorar les ofertes econòmiques eviti que diferències poc significatives en el preu es tradueixin en puntuacions notòriament desproporcionades, i la possibilitat de fer la valoració de les propostes incloent-hi una primera fase que serveixi per eliminar les propostes que no arribin a un llindar de qualitat tècnica suficient, de manera que s’eviti que una mala proposta d’intervenció pugui resultar adjudicatària per un baix preu.

Interessant estudi sobre les característiques que determinen la contractació pública local en l’àmbit de l’atenció a les persones. Es basa en una mostra de 113 contractes formalitzats en el primer semestre del 2016 per vuit ajuntaments catalans (Badalona, Barcelona, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Sabadell, Tarragona i Terrassa). Aquests contractes són de tres tipus: contractes directament relacionats amb els serveis d’atenció a les persones, contractes relacionats amb el foment de la inserció sociolaboral de persones integrants de col·lectius de risc i altres contractes dins de l’àmbit d’actuació del Tercer Sector Social, com pot ser, per exemple, la gestió d’un centre cívic municipal.

Alguns dels resultats més rellevants de l’estudi són els següents. En primer lloc, les empreses mercantils aconsegueixen la majoria de contractes i, a més, els de volum econòmic més elevat (en una relació de 60-70% per a les mercantils i de 40-30% per a les entitats del Tercer Sector Social). En segon lloc, el preu, directament i indirectament, és el principal factor de valoració de les ofertes, mentre que les millores de qualitat de l’oferta i la solvència social de l’empresa licitadora pràcticament no puntuen. En tercer lloc, i vinculat a això segon, les entitats socials tendeixen a presentar millors ofertes en qualitat, mentre que les empreses mercantils tendeixen presentar ofertes més barates. Tot plegat dins d’una gran heterogeneïtat dels elements clau en l’avaluació i l’adjudicació (tipus de clàusules socials, les fórmules matemàtiques aplicades a les ofertes, la valoració dels criteris tècnics i econòmics, etc.), una heterogeneïtat que no solament es produeix entre ajuntaments sinó dintre de cada ajuntament.

Contractació Pública_Taula Tercer Sector_XMESS

Última versió actualitzada de la guia del mateix nom que va elaborar la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat a l’any 2010. Hi trobarem sobretot un ampli ventall de clàusules socials ja redactades, desglossades en una vintena d’apartats, els quals alhora es classifiquen en cinc tipus: clàusules a incloure específicament en contractes amb objecte vinculat directament a accions públiques de foment de l’ocupació o a accions positives de gènere o aquelles que tinguin com a destinataris persones que integren algun dels col·lectius més desafavorits; clàusules a incloure en tot tipus de contractes; clàusules a incloure en contractes de serveis i de gestió de serveis públics; clàusules relatives a la subcontractació i clàusules a incloure específicament en els contractes reservats a centres especials de treball.

Aquest informe vol oferir consells per aplicar sistemes de verificació del compliment de clàusules socials per mitjà de l’explicació i l’anàlisi de cinc experiències pràctiques dutes a terme als municipis de Malmö (Suècia), Lipor (Portugal), Munic (Alemanya), Zuric (Suïssa) i Sant Sebastià. Cada cas estudiat inclou una explicació de les dificultats que van sorgir, les mesures que es van prendre per resoldre-les, i una sèrie de conclusions i recomanacions.

La iniciativa Landmark tenia com a objectiu convertir les autoritats locals europees en agents clau en el foment de condicions de treball justes pel que fa a certs productes adquirits pel sector públic europeu, i estava impulsada per SETEM, ICLEI-Governments for Sustainability, Weed (Alemanya), el Senat de Bremen (Alemanya), l’Instituto Marques de Valle Flor i l’Ajuntament de Loures (Portugal), i fou finançada per la Unió Europea.

Buenas practicas contratación pública The Landmark Project_ XMESS

Aquest altre estudi de The Landmark Project mostra set casos de bones pràctiques europees de responsabilitat social per tal que altres administracions públiques les puguin replicar. Entre d’altres, es mostren exemples d’administracions que han utilitzat eines com el compromís de mercat, la realització d’auditories voluntàries, el desenvolupament d’un codi de conducta i la posada en comú de recursos per obtenir resultats més destacats a diverses administracions. L’informe també analitza dotze licitacions europees que han inclòs la responsabilitat social i analitza les lliçons apreses perquè altres administracions les puguin tenir en compte.

Un dels casos d’èxit recollits és la participació de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat en un grup de treball, impulsat per SETEM, de Compra Pública Socialment Responsable i que té com a objectiu impulsar la introducció de criteris socials en les licitacions que es preveuen de productes tèxtils i material informàtic de les tres administracions.

Llibret molt pràctic estructurat a l’entorn de les tres fases del procés de licitació (preparació del contracte, adjudicació i execució), a més d’una introducció sobre conceptes i fonaments. En podem extreure sobretot moltes clàusules socials d’ajuntaments de tot l’Estat espanyol, a més de les fonts normatives que les fan possible. L’únic inconvenient és que data del 2014 i, per tant, no ha pogut tenir en compte ni els darrers desenvolupaments legislatius ni exemples recents d’aplicació de clàusules socials.

Guia contratacion publica_REAS Euskadi_XMESS

La finalitat d’aquesta guia editada per NOVACT, Servei Civil Internacional i Nexes pretén contribuir a promoure entre les administracions locals catalanes una contractació pública que respecti els drets humans en tota la cadena de subministrament i que no es quedi en meres declaracions d’intencions.
L’obra es divideix bàsicament en dues parts, d’una vintena de pàgines cada una; la primera tracta del marc normatiu i institucional que emparen els drets humans, així com els textos legals concrets d’aquesta mena que són d’aplicació obligatòria a l’Estat espanyol; la segona és específicament la guia, de la qual destaca un apartat dedicat a les mesures de protecció dels drets humans que es poden introduir en les diverses fases del procés de contractació.
Ressaltem els models que ens brinda: de declaració responsable sobre el compliment dels drets humans per part de l’empresa licitadora, de redactat dels criteris d’adjudicació, de clàusula de compliment i promoció dels drets humans, etc.

Guia DDHH contractació pública _Novact_XMESS

Aquesta guia va ser redactada pel moviment d’economia solidària madrileny per esperonar les administracions perquè practiquin la contractació pública responsable, ajudant-les a identificar si un contracte incorpora, o pot incorporar, clàusules socials, de gènere, ambientals i de comerç just. La guia està escrita en forma de preguntes freqüents (faqs) a les quals s’intenta de donar resposta i incloent molts exemples pràctics.

FAQs Contratación Pública_REAS_XMESS

Web, iniciativa de REAS Red de Redes, que destaca pel seu cercador de clàusules socials. Permet buscar, copiar i adaptar clàusules socials de tota mena ̶inserció laboral, discapacitat, igualtat, foment de l’economia social i solidària, clàusules ambientals, etc. ̶ i per proveir qualsevol producte o servei: adquisició de vehicles, equips informàtics, màquines de venda automàtica, roba, etc.

El web conté també una biblioteca de documents legislatius, plecs i guies, i una secció de notícies d’actualitat. Les persones usuàries poden participar aportant-hi documents i notícies.

Document que podem trobar al web de la Generalitat Responsabilitat Social a Catalunya (RScat), fet amb el suport de persones significatives de la Taula del Tercer Sector. Recull una trentena llarga de plecs, contractes, instruccions i guies elaborats per ajuntaments de l’Estat, però també per administracions autonòmiques estatals i fins i tot europees, que permeten de forma directa o indirecta la incorporació de clàusules socials a l’administració pública.

Exhaustiu treball de la UGT sobre contractació pública responsable ple de noves propostes d’actuacions, sobretot vinculades a clàusules laborals. A diferència de la majoria de guies, aquesta no es troba dividida en les fases del procés de licitació, sinó en els objectius que es volen aconseguir: condicions laborals i salarials, integració laboral i no discriminació, discapacitat, subrogació, subcontractació, igualtat de gènere i diversitat, ètica i transparència, sostenibilitat i medi ambient, reversió de serveis públics, entre altres. De cada objectiu, la guia ofereix les referències legals per formar un relat i un discurs, a partir dels quals es plantegen propostes d’actuacions i clàusules a les administracions per aconseguir aquells objectius.

Guia contractació Pública UGT_XMESS