La compra pública responsable serà motor de canvi

 

Barcelona, 22 de març de 2019. La Jornada tècnica de contractació i compra pública responsable és una iniciativa que ha sortit de les jornades i assemblees anteriors dutes a terme pes la Xarxa de Municipis d’Economia Social i Solidària, davant la manca i necessitat de dur a terme aquest tipus de pràctiques, tal i com ha explicat Txell Carbó, representant de la vicepresidència de la Xarxa, en la taula inicial de la Jornada.

En la presentació, Maria Sol Lage, cap de l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, va destascar el paper que juga l’administració local, que és molt important. Lage va reflexionar al voltant de quin ha de ser el paper de les administracions locals perquè l’Economia Social i Solidària (en endavant, ESS) pugui ser estirada des de la demanada, més enllà de la tradicional gestió de proveir recursos.

Anna Ciutat, subdirectora general de Contractació de la Generalitat de Catalunya, exposà com les compres de la ciutadania està virant, seguint principis o ideologies, a allò que considerem responsable socialment, i les administracions han de seguir aquesta línia. Ciutat exposà les directives i decrets-llei que han començat a legislar en aquest sentit: la Directiva 2014/24/UE , el Decret-Llei 3/2016 i l’Article 159.2 Llei 5/2017 de la Generalitat de Catalunya i la Ley 9/2017 de Contratos del Sector Público de l’Estat espanyol. Ciutat defensà que ja tenim el marc legal per poder començar a fer efectiva la contractació responsable. La subdirectora general de Contractació exposà 4 mesures claus: el foment de la contractació a les PIMES i el Tercer Sector; fomentar la innovació; fer política pública ambiental, que ja té una llarga tradició; i finalment, les mesures socials, de responsabilitat empresarial i inserció de col·lectius desfavorits. És en aquestes quatres línies on la Generalitat està treballant en propulsar les seves mesures.

Estelle Baconnier Thivet, policy officer de la Direció General pel Mercat Intern, la Indústria, la Emprenedoria i el SME de la Comissió Europea, va explicar, entre d’altres, com la participació d’agents locals espanyols a Europa per treballar l’Ecomomia Social és alta. De totes maneres, Baconnier explica que hi ha un gran repte: el forat entre voler contractar i comprar responsablement i la contractació i compra que només mira el preu. Bacconier també explicà els projectes que s’estan duent a terme actualment a la Comissió Europea en aquesta línia: jornades de formació i conscienciació sobre compra social responsable, malgrat no hi haurà cap esdeveniment a Espanya; una actualització de la Guia de la Compra Social de la Comissió Europea, que es publicà el 2011 i s’espera que s’editi l’actualització a finals del 2019; i una campanya adicional de comunicació i bones pràctiques.

Amanda Ortega, experta en resposabilitart social i contratactació pública responsable introduí i presentà la ponència de Paco Blanco, exdirector de Coordinació de Contractació Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona. La ponència s’articulà en sis grans temes: el primer, sobre la Llei de Contractes del Sector Públic d’àmbit estatal 9/2017. Paco Blanco va ser força crític en la llei que avui cumpleix un any. Blanco considera que la nova llei és una actualització de l’anterior “amb 4 cireres més”. “La llei ens ha obert la possibilitat de fer compra pública sostenible però alhora és un repte per les administracions publiques que no estan preparades per assumir aquesta norma, perquè tenen una pèrdua d’un 15% de recursos humans i perquè estan dirigides per uns polítics que encara estan en la línia d’eficiència pressupostària”, explicà Blanco. L’exfuncionari pensa que la llei és una aposta forta cap a la compra responsable però que requerirà un esforç col·laboratiu de les administracions públiques locals, provincials i autonòmiques. Amanda Ortega també explicà que hi ha pràctiques i violacions de drets que no es poden sancionar perquè no hi ha marc normatiu al respecte, com per exemple, la cadena de proveïdores que produeix un servei o producte. Arrel d’una pregunta d’una assistent preocupada per la manca de recolzament a les petites empreses en la compra pública, Paco Blanco afirmà que les normatives a Europa recolzen molt menys les petites empreses en la compra pública que altres administracions, com per exemple, als Estats Units, on la compra federal dona molt més suport a les petites empreses de l’entorn.

Paco Blanco ha defensat també que el repte també és de les entitats, empreses i cooperatives: és una tasca conjunta, “i l’empresa pura i dura és també és aliada de la Llei de Compra Pública”, ha destacat. Paco defensà una aliança entre empreses, entitats i administracions per no continuar comprant al 50%, per exemple, o que discriminin realment a empreses socials, arribant a pactes. Paco Blanco comentà algunes mesures que poden haver-hi en aquests pactes: no contractant a empreses que paguen menys que el que marca el conveni, que no es contracti a empreses sense plans d’igualtat, contractar a empreses amb contractes laborals estables o que tenen més mà d’obra femenina.

L’exdirector de Coordinació de Contractació Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona va insistir repetidament en la necessitat de coordinar-se entre les administracions i va proposar algunes idees, com un portal de compra pública amb propostes d’empreses socials i atenció a l’usuari, o un comité de coordinació entre administracions. Amanda Ortega, per la seva part, complementà explicant que hi ha portals com els de la XES o REAS, com per exemple, contrataresponsable, que amb les seves limitacions, compleixen amb aquesta funció. Blanco també va recordar l’experiència de la Fira de Contractació Pública on hi van assistir més de 400 empreses i entitats.

Un dels temes que més va interessar durant el debat d’aquesta ponència va ser el promoure sous dignes i més elevats que els mínims dels convenis. Blanco va recordar que és esquizofrènic promoure en un plec salaris alts mentre per altra banda, es continua incorporant amb criteri de 50 punts el preu d’un contracte.

El debat va acabar donant importància a la col·laboració público-privada que passa per experieǹcies com fires de contractació pública, meses de contractació que tinguin en compte els costos, confiança en entitats del tercer sector i empreses socials amb gestió democràtica i finalment, control social de la contractació.

Experiències positives

Durant la Jornada es van explicar experiències inspiradores com la dels menjadors escolars de l’Ajuntament d’Arbúcies, que ha municipalitzat els menjadors entenent-los com a economia solidària i virant cap a un model de cuines saludables, amb introducció de coneixements i cultura familiar. El model és una co-gestió amb la cooperativa Sambucus, que treballen amb producte ecològic, de proximitat i de temporada; amb treballadors d’inserció social i amb supervisió dels menús amb nutricionistes.

Alhora, Núria Blanchar, directora de dels serveis de contractació i compres de l’Ajuntament de Granollers va explicar com han aplicat la Guia de contractació pública al seu ajuntament. Les clàusules responsables als plecs que han incorporat tenen a veure amb implicacions ètiques, mediambientals i socials i han volgut incidir en aquelles productes i serveis que més consumeixen. La directora ha explicat que el repte més gran és incorporar aquestes clàusules en el procés d’adjudicació.

Posteriorment, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va explicar els seus criteris de contractació responsable, entre ells, els criteris socials, que tenen un pes màxim del 20%. Entre aquests criteris trobem establir un projecte d’inserció social, contractar persones amb dificultads o criteris de condicions laborals. Les dades presentades van ser molt impactants: com per exemple, 5M d’euros destinats a empreses d’inserció que van guanyar sobre empreses mercantils, als que promovien a través de donar 20 punts a empreses d’inserció.

En el mateix moment, Joan Segarra, president de La Confederació, va parlar de la contractació pública responsable en els serveis d’atenció a les persones. Segarra va defensar passar de la contractació a la concertació, un projecte al qual ja s’està donant forma a través del redactat d’una llei. També es van tractar altres temes importants, com tenir molt en compte la governança democràtica de les entitats. Sagarra va ser preguntat sobre la possibilitat d’un segell social, que serà un registre d’empreses socials, i que s’està estudiant.

Una de les darreres ponències va ser la igualtat de gènere en la contractació pública. Iolanda Fresnillo, vinculada a l’Observatori del Deute en la Globalització. Fresnillo recordà que aplicar la perspectiva de gènere és obligatori i recomanà algunes clàusules com definir les finalitats amb perspectiva de gènere; exigir aptituds amb perspectiva de gènere; integrar la perspectiva de gènere a l’equip; afavorir empreses amb més igualtat; condicionar mesures d’igualtat en l’execució del contracte i fer complir aquestes obligacions. Fresnilo apuntà com les clàusules que no són estrictament de gènere també poden indicir en igualtat de gènere, com per exemple, el comerç just (que sol afavorir la contractació de dones vulnerables).

També s’explicà el projecte de cooperativa de serveis públics. Ho explicaren Ester Vidal, directora de serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona i Marina Berga, del Col·lectiu Ronda. Ronda ha fet un informe per saber si aquesta opció pot ser legal i s’han trobat amb un topall amb el control de l’ens públic. “A l’Ajuntament de Barcelona ens interessava veure les possibilitats de desenvolupar aquest marc. Els reptes són clars: els límits de control de l’ens públic o l’encaix de les persones treballadores, uns reptes evidents donat l’actual marc cooperatiu legal”, explicà la directora. Berga comentà experiències similars que han estudiat en el seu informe, com el cas d’Andalusia o el de la Comunitat Valenciana.

La darrera ponència va ser l’aplicació pràctica de la compra pública responsable a la Diputació de Barcelona, a càrrec de José Navarro Gavilán, tècnic superior del Servei de Contractació de la Diputació de Barcelona. Navarro començà recordant la importància qualitativa i quantitativa de la compra per part de les administracions, que “sovint soón motor de canvi i arrosseguen l’economia”. La Diputació de Barcelona va elaborar una instrucció el 2016 per a la incorporació de clàusules socials, que destacava la figura del responsable del contracte, que és qui ha de vigilar la execució del contracte i fer que les clàusules no siguin paper mullat i la compra sigui realment responsable. Navarro va finalitzar la seva ponència exemplificant els criteris socials que apliquen en les seves licitacions.

La cloenda de la Jornada va fer-se a càrrec d’Ester Vidal, directora de serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, que es va mostrar esperançada per la gran participació a la trobada i especialment, perquè hi van assistir ajuntaments de tota Catalunya, més enllà de sí són ja parts membres o no de la xarxa.

 

 

X