Recursos per a la compra i la contractació pública responsable

Guies d’ajuntaments socis de la XMESS

Document de 42 pàgines estructurat en els apartats següents: introducció, consideracions segons el tipus de contracte, proposta de mesures socials i contractació reservada. Fa èmfasi en la conveniència d’incloure criteris socials a l’objecte del contracte, partint que la compra pública ha de considerar tots els factors que intervenen en l’oferta: factors ambientals de la producció, comercialització i reciclatge o destrucció, així com les condicions socials i laborals del procés productiu i d’execució. Amplia l’abast de la contractació pública social al “conjunt d’entitats amb participació majoritària municipal que componen el seu grup municipal”. Estableix que, en els contractes de serveis a les persones, la millor oferta no es pot fonamentar en el preu més baix, sinó que han de prevaldre la qualitat i el bon servei a les persones destinatàries.

Així mateix, en els contractes en què les retribucions del personal que executa el contracte siguin determinants del cost total, el criteri d’adjudicació que valori el peu tindrà una ponderació màxima del 35% de la puntuació total. També preveu que es pugui requerir un informe a l’òrgan de representació de les persones treballadores o d’una organització representativa a fi de verificar l’adequació de l’oferta als costos salarials.

Inclou un model de clàusula de subcontractació d’empreses d’economia social. Proposa com a criteri possible d’execució del contracte contractar “persones participants en programes municipals d’inserció sociolaboral per a col·lectius en risc d’exclusió o amb dificultats especials”. Finalment, proposa clàusules en favor de la igualtat de gènere i èr garantir els drets de les persones LGTBI.

guia contractacio publica bcn

Barcelona Activa, de l’Ajuntament de Barcelona, ha creat aquest cercador d’entitats de l’economia social per afavorir la compra pública responsable. L’eina beu directament dels registres oficials i d’entitats representatives de l’àmbit. Per tant, les entitats que cobreix el cercador s’ajusten a la definició legal d’empresa d’economia social segons la Llei estatal 5/2011, de 29 de març, si bé el directori incorpora també altres valoracions com ara l’afiliació d’aquestes empreses a les entitats representatives de l’àmbit. L’oferta està classificada per sectors d’activitat i formes jurídiques.

XMESS_directori empreses economia social

Aquest protocol, aprovat el 2013, se centra a promoure la reserva de contractes i la inclusió en els plecs de contractació de clàusules socials. En els dos casos l’objectiu és afavorir la contractació de persones aturades de llarga durada i en situacions de vulnerabilitat: dones víctimes de la violència masclista, joves procedents d’institucions de protecció de menors, persones en risc d’exclusió per condicions laborals precàries o pobresa, etc.

El protocol regula els tipus de contractes susceptibles de reserva a centres especials de treball, empreses d’inserció i entitats sense afany lucre dedicades a la inclusió laboral o social, així com la seva quantia mínima: un 4% del capítol 2 del pressupost aprovat (amb un mínim d’1.740.000 €).

També estableix que, en els contractes de serveis superiors als 65.000 € anuals, l’empresa haurà de destinar com a mínim un 5% de llocs de treball sobre el total de la plantilla que executarà el contracte a persones amb dificultats d’inserció laboral. El Servei Municipal d’Ocupació i els Serveis Socials de l’Ajuntament col·laboraran amb l’empresa a fer una preselecció d’aquests treballadors/es. Un sistema similar s’estipula també per als contractes d’obra i concessió d’obra pública iguals o superiors a 250.000 €.

Per últim, es crea una comissió per la contractació responsable, formada per representants dels grups municipals, el tercer sector, les patronals, els sindicats i personal tècnic de l’Ajuntament.

Aquesta guia s’estructura en tres parts. La primera versa sobre els aspectes que cal tenir en compte en la inclusió de clàusules socials segons sigui la fase del procediment. La segona proposa clàusules socials en funció de la fase i també de la temàtica. La tercera respon a preguntes que ens fem sovint sobre la contractació pública responsable.

Es tracta d’una guia clara i pràctica. Hi trobarem una àmplia tipologia de clàusules socials. Destaquen les clàusules dedicades a la subcontractació d’empreses socials i/o cooperatives i, sobretot, d’altres relacionades amb el foment de l’economia social i solidària. D’acord amb això, es poden concedir punts a les entitats licitadores que es comprometin a executar o prestar el contracte sota criteris de l’economia social i solidària: equitat, cooperació, manca d’ànim de lucre, compromís amb l’entorn, ús de les finances ètiques, execució de la prestació contractual sota criteris d’horitzontalitat i participació

Destaquem d’aquesta guia que desenvolupa de manera notable els mecanismes per acreditar i controlar el compliment de les clàusules socials. També incorpora un conjunt de mesures per facilitar l’accés de les pimes a la contractació: divisió en lots, proporcionalitat en els nivells de capacitació i requisits financers, etc.

Pel que fa a les condicions laborals de les treballadores i treballadors que executin el contracte, la Guia estipula que, quan la mà d’obra sigui un component essencial del contracte, l’oferta econòmica no superarà el 60% dels criteris a valorar, i caldrà vetllar perquè les retribucions brutes dels treballadors inclosos en el contracte o la concessió siguin com a mínim de 14.000 € anuals en contractes a temps complet.

Document de 25 pàgines, estructurat en els apartats següents: introducció, concepte de clàusula social, inclusió de clàusules contractuals de caràcter social en les diferents fases del procediment, clàusules com a causa específica de resolució, clàusules relatives a la subcontractació, reserva social de contractes i incorporació de les clàusules als contractes municipals.

Llista una quinzena de clàusules socials d’inclusió obligatòria en tots els contractes. Conté també una llarga relació de possibles clàusules a incloure en les fases d’adjudicació i d’execució. Incorpora interessants clàusules per a l’ocupació de qualitat. Conté molta informació sobre el clausulat relatiu a la subcontractació, així com a la reserva social de contractes.

Guia eminentment pràctica que descriu les clàusules que es poden aplicar en cada fase del procés de licitació, classificades d’acord amb el seu caràcter social, mediambiental o ètic i d’igualtat, i agrupades per blocs per poder identificar-les i triar-les millor. Entre aquestes clàusules ressaltem que es podrà valorar que l’empresa licitadora compti amb dipòsits, finançament o bé treballi amb operadors de banca ètica, que tingui i apliqui un codi d’ètica o bon govern, que es destini a l’execució del contracte un nombre més elevat de dones en aquells sectors amb un índex menor d’ocupació femenina, o que l’empresa licitadora contracti una part de les persones que hauran d’executar-lo entre les que figuren inscrites en programes d’inserció laboral de l’Ajuntament.

Aquesta guia incorpora tota mena de clàusules socials en les diferents fases del procés de licitació; destaquem les d’igualtat de gènere i de contractació de persones aturades vinculades al servei d’ocupació municipal. D’altra banda, estableix que, en la fase de licitació, les clàusules socials puntuïn entre un 20 i un 45% del total del percentatge d’adjudicació. S’ha de remarcar també la creació d’una Comissió per la Contractació Responsable, formada per un/a representant de cadascun dels grups municipals, de l’economia social, de les patronals, dels sindicats, així com del personal tècnic de l’Ajuntament. Aquesta comissió ha de redactar anualment un pla de contractació socialment responsable i sostenible, que s’eleva al Ple per a la seva aprovació, i vetllar pel seu compliment.

L’objectiu d’aquesta guia metodològica és facilitar la implantació de clàusules socials en la contractació pública. L’esquema del document està ideat per facilitar al màxim aquesta tasca al personal tècnic municipal; per això ve a ser com un catàleg d’opcions sobre clàusules que es poden encabir en cada plec particular. La tècnica o el tècnic hi trobaran una redacció literal del model de clàusula que convé incorporar a la licitació, la manera d’acreditar-ne el compliment, els avantatges socials, ambientals i econòmics que pot reportar, així com el procés operatiu o tècnic necessari per dur-la a terme.

Es tracta d’un document breu que va servir per assentar les bases per a l’execució del pressupost municipal del 2016. El seu objectiu era establir mesures i directrius perquè els òrgans de contractació de l’Ajuntament de Terrassa i les empreses i entitats vinculades o dependents incloguessin clàusules i criteris socials en els processos de contractació. La instrucció obligava a introduir clàusules i criteris socials, i considerava com a entitats beneficiàries els centres especials de treball, les empreses d’inserció, les entitats sense ànim de lucre que tinguessin com a finalitat la integració sociolaboral i les cooperatives.

La instrucció incloïa una llista indicativa dels contractes susceptibles de ser reservats i fixava una quantia de la reserva social per al 2016. A més, establia criteris i clàusules socials diverses (minimització de residus i eficiència energètica, igualtat de gènere, comerç just, inserció sociolaboral) com a capacitat tècnica del licitadors (“solvència social”), com a criteri de valoració, condicions d’execució, i finalment definia un sistema per verificar el compliment de les clàusules.

Com bé diu el títol, es tracta d’una guia pràctica. Abunden les clàusules socials que es podrien copiar literalment a l’hora de fer una licitació. El document inclou una llista d’enllaços d’interès a webs de contractació responsable i entitats representatives de l’ESS. Així mateix, als redactors de plecs de licitacions se’ls ofereix el suport dels membres de la Comissió per la Compra i la Contractació Pública Responsable (CCCPR), del Departament de Contractació o de la unitat de RSC.

Entre els criteris de valoració trobem, a part dels habituals, l’adaptació del contracte al territori i la identitat local; la col·laboració i relació amb les entitats i serveis de l’entorn que puguin estar relacionats amb l’objecte del contracte; l’ús de productes de comerç just i de roba neta, demostrat amb algun dels sistemes reconeguts internacionalment; el fet que l’empresa licitadora treballi amb operadors de banca ètica, que disposi d’un codi d’ètica o es comprometi redactar-lo, les comunicacions en català, etc.

Guies d’altres ajuntaments

Aquestes instruccions destaquen per la seva preocupació per millorar les condicions laborals de les persones que treballen en serveis externalitzats de l’Ajuntament i, més encara, a afavorir la contractació de persones aturades de la mateixa localitat.

Per exemple, en els contractes l’objecte contractual dels quals sigui la inserció sociolaboral s’establirà “l’obligació d’ocupar entre la plantilla que executarà el contracte un percentatge, entre el 30% i el 50%, de persones en situació o risc d’exclusió social segons els perfils assenyalats a la Llei 44/2007, d’empreses d’inserció, tenint preferència les que procedeixin dels programes d’incorporació i acompanyament laboral de l’Ajuntament d’Avilés”. Una cosa similar es fa en els contractes que tenen com a objecte la creació d’ocupació per a persones amb dificultats d’accés al mercat laboral.

També, en aquells sectors d’activitat on no existeix subrepresentació de dones, la clàusula per afavorir la igualtat de gènere consisteix en donar 10 punts a l’empresa que es comprometi a contractar per a l’execució del contracte un major nombre de dones en llocs de responsabilitat. Per últim, valora fins a 25 punts la millora de les condicions laborals i salarials, i la contractació indefinida.

Aquest document llista set obligacions mínimes de les empreses i/o entitats que es presentin a les licitacions: de promoció de la igualtat, de compliment mínim de persones amb discapacitats, de compliment de la normativa laboral, també en matèria de protecció del medi ambient… Promou la divisió en lots dels grans contractes. Dins dels criteris d’adjudicació de caràcter socioambiental que es proposen d’incloure, n’hi ha alguns de molt avançats i que probablement els qui millor els compleixen són les empreses d’ESS: “valorar especialment les empreses i/o entitats que afavoreixen la participació dels treballadors en la seva gestió, que facin una distribució més igualitària de les rendes produïdes…”, “valorar especialment aquells projectes tècnics que continguin mesures que propiciïn la participació de les persones usuàries en el disseny i la millora del mateix servei objecte del contracte.” Així mateix, estableix que, en els contractes menors, “es prioritzarà la invitació a presentar ofertes de l’economia social i solidària, com ara

Aquesta guia sobresurt perquè la informació que ens proporciona està organitzada d’una manera molt clara. Consta de dues parts. La primera relaciona els objectius socials, ètics i ambientals de l’Ajuntament de Granollers que inclourà en la contractació pública. A més, detalla la manera de controlar-ne el compliment: supervisió periòdica de les obligacions socials, ètiques i ambientals a cura del personal responsable del contracte, presentació per l’empresa adjudicatària d’un informe relatiu al compliment de les clàusules al final del contracte, seguiment de la comissió de treball creada per impulsar la contractació pública responsable, etc.

La segona part consta, sobretot, de dues graelles, una sobre els criteris socials, ètics i ambientals obligatoris, i una altra sobre els voluntaris. Cada graella indica el tipus de criteri social, ètic o ambiental a què fa referència, en quines accions es concreta, la fase contractual en què s’ha d’incorporar o es pot incorporar, i el tipus de contracte en què s’aplica.

XMESS_guia contractació pública responsable granollers

La Instrucció recull un seguit de clàusules socials de caràcter obligatori i d’altres de caràcter facultatiu, i en regula la incorporació segons les diferents fases del contracte. També preveu les modalitats per controlar l’execució d’aquestes clàusules, els criteris d’adjudicació que es poden incloure, criteris d’adjudicació objectius per valorar l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment de les condicions laborals, així com condicions especials d’execució relacionades amb el manteniment del nombre de persones treballadores i de les condicions laborals durant l’execució. Així mateix, possibilita valorar la qualitat social de les propostes presentades pels licitadors d’acord amb criteris com l’aplicació de metodologies i mecanismes de participació amb les persones o agents implicats, la coordinació i complementarietat amb entitats públiques o privades i amb xarxes de treball o agrupacions d’entitats sobre la matèria objecte del contracte durant el període d’execució, el nombre de persones voluntàries que col·laboraran en l’execució, l’adaptació del contingut del contracte al territori i a la identitat local i sociocultural, i les accions de transferència de coneixement i sensibilització. Per últim, destaca la inclusió de models d’informe sobre l’impacte de gènere i conciliació corresponsable.

Instrucció per implantar clàusules ètiques en la contractació pública de l’Ajuntament de Madrid i organismes dependents: comerç just, productes quilòmetre zero o producte local per minimitzar l’impacte en gasos d’efecte hivernacle, transparència i justícia fiscal (tributació d’ingressos o beneficis procedents del contracte públic que siguin íntegrament declarats i tributats a l’Estat espanyol mentre es prohibeix de manera expressa la utilització de domicilis en països inclosos en paradisos fiscals establerts per l’OCDE, directament o a través d’empreses filials), etc.

Completíssim document (90 pàgines), que comença amb un paràgraf que és tota una declaració de principis: “S’assumeix com a propi el deure d’incorporar criteris socials i ambientals en tota la contractació pública municipal de manera transversal i preceptiva”. És a dir, ens trobem amb una instrucció i una guia de les més avançades aprovades fins ara, possiblement també perquè és de les més recents. És mostra d’això que aconselli incorporar clàusules socials també en la contractació de serveis financers o línies de crèdit, concessions sobre béns de domini públic i explotació de béns patrimonials, entre altres, o que, emparant-se en la Llei foral de contractació pública, obri la possibilitat que les activitats culturals, festives, artístiques, esportives o de difusió del folklore puguin ser gestionades per entitats sense ànim de lucre; que estipuli que almenys un 1% de l’import dels contractes de l’àmbit social sigui reservat a empreses i entitats de l’ESS sense ànim de lucre, o que fomenti les consultes preliminars de mercat a empreses, ONG especialitzades, col·legis professionals i persones expertes. A més, cada clàusula social va acompanyada d’un verificador per garantir que s’ha complert i d’un mesurador de l’impacte social que té.

Aquest document de 22 pàgines estableix que, en els contractes de serveis, quan l’oferta econòmica es refereixi al preu/hora, la seva valoració no podrà ser superior a un 40% del total del valor dels criteris d’adjudicació. A més, l’òrgan de contractació reservarà un mínim d’un 20% de punts a criteris d’adjudicació de caràcter social. Llista els criteris que s’han d’incloure en tots els contractes: millores en les condicions d’accessibilitat, millores dels recursos humans dedicats a l’execució del contracte… Relaciona també una sèrie de productes i serveis per licitar en què obligatòriament s’hauran d’introduir criteris mediambientals (vehicles, mobiliari, productes de neteja, manteniment de zones verdes, transport, infraestructures…).

Document de 51 pàgines estructurat en els apartats següents: exposició de motius, disposicions generals (objectiu i àmbit d’aplicació, Pla de compra i contractació socialment responsable i sostenible, nínxols de mercat protegits, pla d’implantació, i avaluació i seguiment), fase de preparació, fase d’adjudicació, fase d’execució i annexos (col·lectius prioritaris, materials de suport per a la compra i contractació pública verda o ecològica, etc.).

Estableix l’obligació d’incorporar clàusules per als grans contractes. Si excepcionalment no es fa, aleshores cal redactar un informe d’excepció justificatiu.
La Junta de Govern Local ha d’aprovar cada any un Pla de Contractació i Compra socialment responsable i sostenible i fixar objectius qualitatius i quantitatius, metes a curt termini per a determinats grups de productes, serveis i obres, i indicadors.

Es crea una Comissió Tècnica encarregada d’impulsar la implantació de la instrucció, fer seguiment i avaluar el seu compliment.

XMESS_ Guia contractació pública resoinsable Vitoria Gasteiz

Plecs de licitacions d’ajuntaments de la XMESS

Document de 42 pàgines estructurat en els apartats següents: introducció, consideracions segons el tipus de contracte, proposta de mesures socials i contractació reservada. Fa èmfasi en la conveniència d’incloure criteris socials a l’objecte del contracte, partint que la compra pública ha de considerar tots els factors que intervenen en l’oferta: factors ambientals de la producció, comercialització i reciclatge o destrucció, així com les condicions socials i laborals del procés productiu i d’execució. Amplia l’abast de la contractació pública social al “conjunt d’entitats amb participació majoritària municipal que componen el seu grup municipal”. Estableix que, en els contractes de serveis a les persones, la millor oferta no es pot fonamentar en el preu més baix, sinó que han de prevaldre la qualitat i el bon servei a les persones destinatàries.

Així mateix, en els contractes en què les retribucions del personal que executa el contracte siguin determinants del cost total, el criteri d’adjudicació que valori el peu tindrà una ponderació màxima del 35% de la puntuació total. També preveu que es pugui requerir un informe a l’òrgan de representació de les persones treballadores o d’una organització representativa a fi de verificar l’adequació de l’oferta als costos salarials.

Inclou un model de clàusula de subcontractació d’empreses d’economia social. Proposa com a criteri possible d’execució del contracte contractar “persones participants en programes municipals d’inserció sociolaboral per a col·lectius en risc d’exclusió o amb dificultats especials”. Finalment, proposa clàusules en favor de la igualtat de gènere i èr garantir els drets de les persones LGTBI.

guia contractacio publica bcn

Barcelona Activa, de l’Ajuntament de Barcelona, ha creat aquest cercador d’entitats de l’economia social per afavorir la compra pública responsable. L’eina beu directament dels registres oficials i d’entitats representatives de l’àmbit. Per tant, les entitats que cobreix el cercador s’ajusten a la definició legal d’empresa d’economia social segons la Llei estatal 5/2011, de 29 de març, si bé el directori incorpora també altres valoracions com ara l’afiliació d’aquestes empreses a les entitats representatives de l’àmbit. L’oferta està classificada per sectors d’activitat i formes jurídiques.

XMESS_directori empreses economia social

Aquest protocol, aprovat el 2013, se centra a promoure la reserva de contractes i la inclusió en els plecs de contractació de clàusules socials. En els dos casos l’objectiu és afavorir la contractació de persones aturades de llarga durada i en situacions de vulnerabilitat: dones víctimes de la violència masclista, joves procedents d’institucions de protecció de menors, persones en risc d’exclusió per condicions laborals precàries o pobresa, etc.

El protocol regula els tipus de contractes susceptibles de reserva a centres especials de treball, empreses d’inserció i entitats sense afany lucre dedicades a la inclusió laboral o social, així com la seva quantia mínima: un 4% del capítol 2 del pressupost aprovat (amb un mínim d’1.740.000 €).

També estableix que, en els contractes de serveis superiors als 65.000 € anuals, l’empresa haurà de destinar com a mínim un 5% de llocs de treball sobre el total de la plantilla que executarà el contracte a persones amb dificultats d’inserció laboral. El Servei Municipal d’Ocupació i els Serveis Socials de l’Ajuntament col·laboraran amb l’empresa a fer una preselecció d’aquests treballadors/es. Un sistema similar s’estipula també per als contractes d’obra i concessió d’obra pública iguals o superiors a 250.000 €.

Per últim, es crea una comissió per la contractació responsable, formada per representants dels grups municipals, el tercer sector, les patronals, els sindicats i personal tècnic de l’Ajuntament.

Aquesta guia s’estructura en tres parts. La primera versa sobre els aspectes que cal tenir en compte en la inclusió de clàusules socials segons sigui la fase del procediment. La segona proposa clàusules socials en funció de la fase i també de la temàtica. La tercera respon a preguntes que ens fem sovint sobre la contractació pública responsable.

Es tracta d’una guia clara i pràctica. Hi trobarem una àmplia tipologia de clàusules socials. Destaquen les clàusules dedicades a la subcontractació d’empreses socials i/o cooperatives i, sobretot, d’altres relacionades amb el foment de l’economia social i solidària. D’acord amb això, es poden concedir punts a les entitats licitadores que es comprometin a executar o prestar el contracte sota criteris de l’economia social i solidària: equitat, cooperació, manca d’ànim de lucre, compromís amb l’entorn, ús de les finances ètiques, execució de la prestació contractual sota criteris d’horitzontalitat i participació